L’ Experiència

La experiència en el Missatge de Silo està plantejada a través de vuit cerimònies que es presenten per a diferents casos i situacions de la vida personal i social, i a petició dels presents.

 

 

OFICI

Es realitza quan ho demana un conjunt de persones.

 

Oficiant: La meva ment està inquieta.

Conjunt: La meva ment està inquieta.

Oficiant: El meu cor sobresaltat.

Conjunt: El meu cor sobresaltat.

Oficiant: El meu cos tens.

Conjunt: El meu cos tens.

Oficiant: Afluixo el meu cos, el meu cor i la meva ment.

Conjunt: Afluixo el meu cos, el meu cor i la meva ment.

En la mesura que sigui possible, els concurrents estan asseguts. L’Auxiliar es posa dret i esmenta un Principi o pensament de La Mirada Interna d’acord a les circumstàncies i invita a meditar-hi.  Passen uns minuts i finalment l’Oficiant, dret, llegeix lentament les frases següents, aturant-se a cadascuna d’elles.

Oficiant: Relaxa plenament el teu cos i aquieta la ment…

Llavors, imagina una esfera transparent i lluminosa que baixa cap a tu i acaba per allotjar-se en el teu cor…

Reconeixeràs que l’esfera comença a transformar-se en una sensació expansiva dins del teu pit…

La sensació de l’esfera s’expandeix des del teu cor cap a fora del cos, alhora que amplies la teva respiració…

A les teves mans i a la resta del teu cos tindràs noves sensacions…

Percebràs ondulacions progressives i brollaran emocions i records positius…

Deixa que es produeixi el passatge de la Força lliurement. Aquesta Força que dóna energia al teu cos i a la teva ment…

Deixa que la Força es manifesti en tu…

Tracta de veure la seva llum dins dels teus ulls i no impedeixis que ella actuï per si sola…

Sent la Força i la seva lluminositat interna…

Deixa-la que es manifesti lliurement…

Auxiliar: Amb aquesta Força que hem rebut, concentrem la ment en el compliment d’allò que necessitem realment…

Convida tothom a posar-se dret per efectuar la Petició. Després transcorre un temps.

Oficiant: Pau, Força i Alegria!

Conjunt: També per a tu, Pau, Força i Alegria.

 

 

IMPOSICIÓ

Es realitza quan ho demanen una o més persones. L’Oficiant i l’Auxiliar estan drets.

 

Oficiant: La meva ment està inquieta.

Conjunt: La meva ment està inquieta.

Oficiant: El meu cor sobresaltat.

Conjunt: El meu cor sobresaltat.

Oficiant: El meu cos tens.

Conjunt: El meu cos tens.

Oficiant: Afluixo el meu cos, el meu cor i la meva ment.

Conjunt: Afluixo el meu cos, el meu cor i la meva ment.

L’Oficiant i l’Auxiliar seuen i deixen transcórrer un temps. L’Oficiant es posa dret.

Oficiant: Si vols rebre la Força has de comprendre que en el moment de la Imposició començaràs a experimentar noves sensacions. Percebràs ondulacions progressives i brollaran emocions i records positius. Quan això succeeixi, deixa que es produeixi el passatge de la Força lliurement…

Deixa que la Força es manifesti en tu i no impedeixis que ella actuï per si sola…

Sent la Força i la seva lluminositat interna…

Deixa-la que es manifesti lliurement…

Passat un temps, l’Auxiliar es posa dret.

Auxiliar: Qui desitgi rebre la Força, pot posar-se dret.

L’Auxiliar convida, d’acord al nombre d’assistents a romandre dret al costat dels seients o a formar un cercle al voltant de l’Oficiant. Passat un moment, l’Oficiant comença la imposició. L’Auxiliar, si és el cas, facilita els desplaçaments dels partícips i, ocasionalment, n’acompanya algun fins al seu seient. Acabada la imposició, es dóna un temps d’assimilació de l’experiència.

Auxiliar: Amb aquesta Força que hem rebut, concentrem la ment en el compliment d’allò que necessitem  realment, o bé concentrem la ment en allò que algú molt estimat, necessita realment.

Convida tothom a posar-se dret a fi d’efectuar silenciosament les seves peticions. De vegades, algun dels assistents formula una petició per a algú present o absent.

 Transcorre un temps.

Oficiant: Pau, Força i Alegria !

Conjunt: També per a tu, Pau, Força i Alegria.

 

 

BENESTAR

Es realitza quan ho demana un conjunt de persones. Els partícips, si és possible, estan asseguts. L’Oficiant i l’Auxiliar drets.

 

Auxiliar: Aquí estem reunits per recordar els nostres éssers estimats. Alguns d’ells tenen dificultats en la seva vida afectiva, en la seva vida de relació, o en la seva salut. Cap a ells dirigim els nostres pensaments i els nostres millors desitjos.

Oficiant: Confiem que arribi fins a ells la nostra petició de benestar. Pensem en els nostres éssers estimats; sentim la presència dels nostres éssers estimats i experimentem el contacte amb els nostres éssers estimats.

Auxiliar: Prendrem un temps curt per meditar en les dificultats que pateixen aquestes persones…

Es donen uns pocs minuts a fi que els assistents puguin meditar.

Oficiant: Voldríem ara fer sentir a aquelles persones els nostres millors desitjos. Una onada d’alleujament i benestar els ha d’arribar…

Auxiliar: Prendrem un temps curt per ubicar mentalment la situació de benestar que desitgem als nostres éssers estimats.

Es donen uns pocs minuts a fi que els assistents puguin concentrar la seva ment.

Oficiant: Clourem aquesta cerimònia donant l’oportunitat a aquells que així ho desitgin, de sentir la presència d’aquells éssers molt estimats que, tot i que no es troben aquí en el nostre temps i en el nostre espai, es relacionen amb nosaltres en l’experiència de l’amor,  la pau i la càlida alegria…

Es dóna un temps curt.

Oficiant: Això ha estat bo per a altres, reconfortant per a nosaltres i inspirador per a les nostres vides. Saludem a tots, immersos en aquest corrent de benestar, reforçat pels bons desitjos dels aquí presents…

 

 

PROTECCIÓ

Cerimònia de participació individual o col·lectiva. Tots drets. L’Oficiant i l’Auxiliar davant dels infants i aquests envoltats pels assistents.

 

Auxiliar: Aquesta cerimònia té per objecte donar participació als infants en la nostra comunitat.

Des d’antic, els nens han estat objecte de cerimònies tals com batejos, imposicions de nom, etc. mitjançant les quals s’ha reconegut el canvi de situació, el canvi d’etapa en l’ésser humà.

Existiren i existeixen certes formalitats civils per les quals es fa constar el naixement, el lloc on el fet es va produir, etc. Però la transcendència espiritual que acompanya una cerimònia d’aquest tipus, no té res a veure amb la fredor de les constàncies escrites sinó que està lligada al goig dels pares i de la comunitat, en ser presentats els nens públicament.

Aquesta és una cerimònia mitjançant la qual l’estat dels nens canvia en convertir-se en partícips d’una comunitat que es compromet a fer-se’n càrrec en cas que desafortunades circumstàncies els deixin desvalguts.

En aquesta cerimònia es demana protecció per als nens i la comunitat els acull com a nous fills.

Passat un temps, l’Oficiant es dirigeix amablement als presents.

Oficiant: Demanem protecció per a aquests nens.

Auxiliar: Els acollim amb goig i ens comprometem a donar-los protecció.

Oficiant: Elevem ara els nostres millors desitjos… Pau i alegria per a tots !

Imposa amablement una mà sobre el cap de cada infant i el besa al front…

 

 

MATRIMONI

Tots drets. Una o més parelles. L’Oficiant i l’Auxiliar davant les parelles.

 

Auxiliar: Des de temps remots, els casaments han estat cerimònies de canvi d’estat de les persones.

Quan algú acaba o comença una nova etapa de la vida, sol acompanyar aquesta situació amb un determinat ritual. La nostra vida personal i social està lligada a rituals més o menys acceptats pels costums. Diem les nostres salutacions al matí, diferents que a la nit; fem una encaixada a un conegut; celebrem un aniversari, una culminació d’estudis o un canvi de feina. Els nostres esports estan acompanyats de ritual i les nostres cerimònies religioses, partidàries i cíviques ens col·loquen en la situació adient segons sigui el cas.

El matrimoni és un canvi important en l’estat de les persones i en totes les nacions aquest fet exigeix certes formalitats legals. És a dir, la relació conjugal ubica els consorts en una nova situació respecte a la comunitat i a l’Estat. Però quan una parella estableix vincles conjugals ho fa pensant en un nou estil de vida, ho fa amb sentiment profund i no amb esperit formal.

Per tant, en aquesta cerimònia de canvi d’estat, hi ha la intenció d’establir un vincle nou i si és possible durador amb una altra persona. Hi ha el desig de rebre de l’altre el millor i donar a l’altre el millor. Hi ha la intenció de dur el vincle més lluny, portant al món o adoptant infants.

Veient així el casament, concedim importància a la legalitat del vincle, però quant al sentit espiritual i emocional diem que únicament els cònjuges donen significat a aquesta cerimònia.

En altres paraules, aquesta cerimònia posa dos éssers humans en situació d’emprendre una vida nova i és en aquesta cerimònia on els contraents realitzen aquesta profunda unió d’acord amb el seu propi sentir.

Nosaltres no casem sinó que ells es casen davant de la nostra comunitat.

Oficiant: I per tal que aquesta cerimònia sigui pròpia i vertadera, preguntem: (adreçant-se a un membre de la parella) Què és per a tu aquest matrimoni?

Qui ha estat demanat explica en veu alta…

Oficiant: (Adreçant-se a l’altre membre). Què és per a tu aquest matrimoni ?

Qui ha estat demanat explica en veu alta…

Oficiant: En conseqüència, aquest matrimoni serà d’acord als desitjos expressats i a les intencions més profundes. (Saluda afectuosament la/es parella/es).

 

 

ASSISTÈNCIA

Aquesta és una cerimònia de molt afecte i exigeix que qui la realitza doni el millor de si.
La cerimònia pot ser repetida a petició de l’interessat o d’aquells que en tenen cura.
L’Oficiant a soles amb el moribund.
Sigui quin sigui l’aparent estat de lucidesa o inconsciència del moribund, l’Oficiant s’aproxima a ell i li parla amb veu suau, clara i pausada.

 

Oficiant: Els records de la teva vida són el judici de les teves accions. Pots, en poc temps, recordar molt del millor que hi ha dins teu. Recorda, doncs, però sense sobresalt i purifica la teva memòria. Recorda suaument i tranquil·litza la teva ment…

Fa silenci uns minuts i reprèn després la paraula amb el mateix to i intensitat.

Rebutja ara el sobresalt i el descoratjament…

Rebutja ara el desig de fugir cap a regions obscures…

Rebutja ara l’afecció als records…

Queda ara en llibertat interior, amb indiferència cap al somieig del paisatge…

Pren ara la resolució de l’ascens…

La Llum pura clareja en els cims de les altes cadenes muntanyoses i les aigües dels-mil-colors baixen entre melodies irrecognoscibles cap a turons i prades cristal·lines…

No temis la pressió de la Llum que t’allunya del seu centre cada vegada més fortament. Absorbeix-la com si fos un líquid o un vent, perquè en ella, certament es troba la vida…

Quan en la gran cadena muntanyosa trobis la ciutat amagada has de conèixer l’entrada. Però això ho sabràs en el moment que la teva vida sigui transformada. Les seves enormes muralles estan escrites en figures, estan escrites en colors, estan “sentides”. En aquesta ciutat es guarda allò que està fet i allò que està per fer…

Fa un breu silenci i reprèn després la paraula amb el mateix to i intensitat.

Estàs reconciliat…

Estàs purificat…

Prepara’t a entrar en la més formosa Ciutat de la Llum, en aquesta ciutat mai percebuda per l’ull, mai escoltat el seu cant per l’oïda humana…

Vine, prepara’t a entrar en la més formosa Llum…

 

 

MORT

 

Oficiant: La vida ha cessat en aquest cos. Hem de fer un esforç per separar en la nostra ment la imatge d’aquest cos i la imatge de qui ara recordem…

Aquest cos no ens escolta. Aquest cos no és qui nosaltres recordem…

Aquell que no sent la presència d’una altra vida separada del cos, que consideri que encara que la mort hagi paralitzat el cos, les accions realitzades segueixen actuant i la seva influència no es detindrà mai. Aquesta cadena d’accions desfermades en vida no pot ser aturada per la mort. Què profunda és la meditació entorn a aquesta veritat, tot i que no es comprengui totalment la transformació d’una acció en una altra!

I aquell que sent la presència d’una altra vida separada, que consideri igualment que la mort només ha paralitzat el cos; que la ment un cop més s’ha alliberat triomfalment i s’obre pas cap a la Llum…

Sigui quin sigui el nostre parer, no plorem els cossos. Meditem més aviat en l’arrel de les nostres creences i una suau i silenciosa alegria arribarà fins a nosaltres…

Pau al cor, llum a l’enteniment!

 

 

RECONEIXEMENT

El Reconeixement és una cerimònia d’inclusió en la Comunitat. Inclusió per experiències comunes, per ideals, actituds i procediments compartits.
Es realitza quan ho demana un conjunt de persones i després d’un Ofici. Els qui han de participar han de comptar amb el text escrit.
L’Oficiant i l’Auxiliar drets.

 

Auxiliar: La realització d’aquesta cerimònia ha estat demanada per aquelles persones que desitgen incloure’s activament en la nostra Comunitat. Aquí s’expressarà un compromís personal i conjunt per treballar pel millorament de la vida de cadascú i pel millorament de la vida del nostre proïsme.

L’Auxiliar convida els qui vulguin donar testimoni a posar-se drets.

Oficiant: El dolor i el sofriment que experimentem els éssers humans retrocediran si avança el bon coneixement, no el coneixement al servei de l’egoisme i l’opressió.

El bon coneixement porta a la justícia.

El bon coneixement porta a la reconciliació.

El bon coneixement porta, també, a desxifrar allò que és sagrat en la profunditat de la consciència.

Auxiliar (i el conjunt dels qui testimonien, llegint):

Considerem l’ésser humà com a màxim valor per damunt del diner, de l’Estat, de la religió, dels models i dels sistemes socials.

Impulsem la llibertat de pensament.

Propiciem la igualtat de drets i la igualtat d’oportunitats per a tots els éssers humans.

Reconeixem i encoratgem la diversitat de costums i cultures.

Ens oposem a tota discriminació.

Consagrem la resistència justa contra tota forma de violència física, econòmica, racial, religiosa, sexual, psicològica i moral.

Oficiant: D’altra banda, així com ningú no té dret a discriminar a altres per la seva religió o la seva irreligiositat, reclamem per a nosaltres el dret a proclamar la nostra espiritualitat i la nostra creença en la immortalitat i en allò que és sagrat.

La nostra espiritualitat no és l’espiritualitat de la superstició, no és l’espiritualitat de la intolerància, no és l’espiritualitat del dogma, no és l’espiritualitat de la violència religiosa; és l’espiritualitat que ha despertat del seu son profund per nodrir els éssers humans en les seves millors aspiracions.

Auxiliar (i el conjunt dels qui testimonien, llegint):

Volem donar coherència a les nostres vides fent coincidir el que pensem, sentim i fem.

Desitgem superar la mala consciència reconeixent els nostres fracassos.

Aspirem a persuadir i a reconciliar.

Ens proposem donar creixent compliment a aquesta regla, que ens recorda “tractar els altres com volem ser tractats”.

Oficiant: Començarem una vida nova.

Buscarem en el nostre interior els signes d’allò que és sagrat i portarem a altres el nostre missatge.

Auxiliar (i el conjunt dels qui testimonien, llegint):

Avui començarem la renovació de la nostra vida. Començarem buscant la pau mental i la Força que ens doni alegria i convicció. Després, anirem fins a les persones més properes a compartir amb elles tot allò gran i bo que ens ha succeït.

Oficiant: Per a tots Pau, Força i Alegria

Auxiliar (i tots els presents):

També per a tu Pau, Força i Alegria.

 


 

Libro «El Mensaje de Silo» (PDF – Castellano)

 


 

 

Deja un comentario