Comentaris al Camí

Aquí es donen uns petits comentaris sobre les meditacions del Camí que poden ajudar a ampliar el context.

 

1. “Si creus que la teva vida acaba amb la mort, el que penses, sents i fas no té sentit. Tot conclou en la incoherència, en la desintegració”.

Aquí s’afirma que cap justificació és possible si se la col·loca en la perspectiva de la mort. D’altra banda, fem la nostra vida portats per les necessitats vitals. Menjar, beure, defensar-se de les agressions naturals i buscar el plaer, són grans impulsos que permeten la continuïtat de la vida en el curt termini. Gràcies a la il·lusió de la permanència vital es poden sostenir totes les activitats, però no se les pot justificar fora de la il·lusió de la permanència.

 

2. “Si creus que la teva vida no acaba amb la mort, ha de coincidir el que penses amb el que sents i amb el que fas. Tot ha d’avançar cap a la coherència, cap a la unitat”.

S’afirma que en el cas de creure en la permanència o projecció de la vida més enllà de la mort, això s’ha de justificar per la coincidència del pensar, el sentir i l’actuar en la mateixa direcció. La vida pot romandre o projectar-se per un tipus d’unitat dinàmica i en cap cas per la contradicció.

 

3. “Si ets indiferent al dolor i al sofriment dels altres, tota ajuda que demanis no trobarà justificació”.

Al món de les relacions no es poden justificar les pròpies necessitats negant les dels altres.

 

4. “Si no ets indiferent al dolor i al sofriment dels altres, has de fer que coincideixi el que sents amb el que penses i fas per  tal d’ajudar d’altres”.

Una posició coherent enfront del dolor i el sofriment dels altres exigeix que el que es pensi, senti i faci, tinguin la mateixa direcció.

 

5. “Aprèn a tractar els altres de la manera en què vols ser tractat”.

Tot el nostre món de les relacions, si pretén coherència, s’ha de regir per la reciprocitat de les accions. Aquesta postura no està “naturalment donada” en el comportament sinó que es considera com alguna cosa en creixement, alguna cosa que ha de ser apresa. Es coneix aquesta conducta com “la Regla d’Or”. Aquesta conducta s’educa i perfecciona al llarg del temps i de l’experiència en el món de les relacions.

 

6. “Aprèn a superar el dolor i el sofriment en tu, en el teu proïsme i en la societat humana”.

També aquí és possible l’aprenentatge, no l’abandó a una suposada “naturalesa” humana. Aquest aprenentatge s’estén als altres com a conseqüència d’allò après en la superació del propi sofriment.

 

7. “Aprèn a resistir la violència que hi ha dintre i fora de tu”.

Com la base de tot aprenentatge de superació i coherència.

 

8. “Aprèn a reconèixer els signes d’allò que és sagrat dins i fora de tu”.

Aquesta intuïció d’allò que és “Sagrat”, del no substituible, creix i es va estenent a diferents camps fins a arribar a orientar  la vida (el Sagrat en un) i les accions en la vida (el Sagrat fora d’un).

 

9. “No deixis passar la teva vida sense preguntar-te: ‘qui sóc?’”

En el sentit dels significats d’un mateix i del que distorsiona el que es refereix a “un mateix”.

 

10. “No deixis passar la teva vida sense preguntar-te: ‘cap on vaig?’”

En el sentit de la direcció i els objectius de la vida.

 

11. “No deixis passar un dia sense respondre’t qui ets”.

En el record quotidià d’un mateix relacionat amb la finitud.

 

12. “No deixis passar un dia sense respondre’t cap on vas”.

És el record quotidià d’un mateix, relacionat amb els objectius i la direcció de la pròpia vida.

 

13. “No deixis passar una gran alegria sense agrair en el teu interior”.

No sols per la importància que té reconèixer una gran alegria, sinó per la disposició positiva que s’accentua en “agrair”, reforçant la importància d’això que s’experimenta.

 

14. “No deixis passar una gran tristor sense reclamar en el teu interior aquella alegria que va quedar guardada”.

Precisament, si en el seu moment es van fer conscients les experiències d’alegria, en evocar-les en els moments difícils,  s’apel·la a la memòria (“carregada” d’afectes positius). Es podria pensar que en aquesta “comparació” surt perdent la situació positiva, però no és així perquè aquesta “comparació” permet modificar la inèrcia afectiva dels estats negatius.

 

15. “No imaginis que estàs sol en el teu poble, en la teva ciutat, en la Terra i en els infinits móns”.

Aquesta “solitud” és una experiència que sofrim com “abandó” d’altres intencions i, en definitiva, com “abandó” del futur. Parlar  de “el teu poble, la teva ciutat, la Terra i els infinits móns” posa a tot i cadascun dels llocs petits i grans, despoblats i  poblats, enfront de la solitud i al no-res de tota possible intenció. La posició oposada part de la pròpia intenció i s’estén fora  del temps i l’espai en què transcorre la nostra percepció i la nostra memòria. Estem acompanyats per diverses intencions i àdhuc  en l’aparent solitud còsmica existeix “alguna cosa”. Hi ha alguna cosa que mostra la seva presència.

 

16. “No imaginis que estàs encadenat a aquest temps i a aquest espai”.

Si no pots imaginar ni percebre un altre temps i un altre espai, pots intuir un espai i un temps interns en els quals operen les  experiències d’altres “paisatges”. En aquestes intuïcions se superen els determinismes del temps i l’espai. Es tracta  d’experiències no lligades a la percepció, ni a la memòria. Aquestes experiències es reconeixen indirectament i únicament en  entrar” o “sortir” d’aquests espais i aquests temps. Aquestes intuïcions ocorren per desplaçament del “jo” i es reconeix el seu començament i la seva fi per una nova acomodació del “jo”. Les intuïcions directes d’aquests “paisatges” (en aquests espais Profunds), són obscurament recordades per contexts temporals, mai per “objectes” de percepció o representació.

 

17. “No imaginis que en la teva mort s’eternitza la soledat”.

Considerant la mort com “no res” o com solitud total, és clar que no subsisteix el “abans” i el “després” d’aquesta experiència Profunda. La Ment transcendeix la consciència lligada all “jo” i als espais i temps de percepció i representació. No obstant això, res que succeeixi en els Espais Profunds no es pot fer patent a l’experiència.

 


Comentarios al Mensaje de Silo (PDF – Castellano)


Deja un comentario