Comentaris a l’Experiència

En gairebé totes les cerimònies estan presents dues realitats que, tractades explícitament o no, mostren la seva importància pels profunds significats que tenen per a la vida. A aquestes realitats, que admeten diferents interpretacions, les coneixem sota les designacions de “la Immortalitat” i “allò que és Sagrat”.

El Missatge concedeix la major importància a aquests temes i explica que s’ha de comptar amb ple dret per creure o no creure en la Immortalitat i en el Sagrat, perquè d’acord a com s’emplaça una persona enfront d’això, així serà l’orientació de la seva vida. El Missatge assumeix les dificultats d’examinar obertament les creences fonamentals, pel xoc amb la censura i l’autocensura que inhibeixen el pensament lliure i la bona consciència. En el context de la lliure interpretació que propicia el Missatge, s’admet que per a unes persones la Immortalitat es refereixi a les accions realitzades en vida, però que els seus efectes es continuen en el món físic malgrat la mort física. Per a altres persones, la memòria que es conserva en els éssers estimats, o fins i tot en grups i societats, garanteix la persistència després de la mort física. Per a d’altres, la immortalitat és acceptada com a persistència personal en un altre nivell, en un altre “paisatge” d’existència.
Seguint amb la lliure interpretació, alguns senten allò que és Sagrat com el motor de l’afecte més profund. Per a ells, els fills o altres éssers estimats representen el Sagrat i posseeixen un màxim valor que no ha de ser envilit per cap motiu. Hi ha els qui consideren Sagrat l’ésser humà i els seus drets universals. Uns altres experimenten la divinitat com l’essència del Sagrat.

En les comunitats que es formen entorn del Missatge, es considera que les diferents postures assumides enfront de la Immortalitat i el Sagrat no han de ser simplement “tolerades”, sinó genuïnament respectades.

El sagrat es manifesta des de la profunditat de l’ésser humà, d’aquí la importància que té l’experiència de la Força com a fenomen extraordinari que podem fer irrompre en el món quotidià. Sense l’experiència tot és dubtós, amb l’experiència de la Força tenim evidències profundes. No necessitem de la fe per reconèixer el Sagrat. La Força s’obté en algunes cerimònies com l’Ofici i la Imposició. També en les cerimònies de Benestar i Assistència es poden percebre els efectes de la Força.

El contacte amb la Força provoca una acceleració i augment de l’energia psicofísica, sobretot si quotidianament es realitzen actes coherents que, d’altra banda, creen unitat interna orientada cap al creixement espiritual. La primera experiència, coneguda com “Ofici”, és una cerimònia social que es realitza a petició d’un conjunt de persones. Els partícips, anomenats “Oficiant” i “Auxiliar”, estableixen una sort de diàleg a viva veu que permet a tots seguir una mateixa seqüència des del començament fins a la conclusió. Es tracta d’una experiència que utilitza alguns recursos de relaxació i al poc temps va donant lloc a un conjunt d’imatges visuals i cenestèsiques que, finalment, prenen el caràcter d’una “forma esfèrica” en moviment capaç d’alliberar la Força. En un moment s’esmenta un Principi o pensament de la Mirada Interna com a tema de meditació. Finalment, es realitza una Petició en direcció al que cadascú experimenta com la seva “necessitat” més profunda.

En una altra cerimònia, també social, coneguda com “Imposició”, es treballa amb el registre de la Força d’una manera més directa que en l’Ofici. No s’apel·la a l’evocació ni al registre de l’esfera. Tampoc es llegeix un Principi ni se suggereix algun tema de meditació. Es manté una Petició en la mateixa mecànica de l’Ofici.

Una tercera cerimònia, coneguda com de “Benestar”, també es realitza a comanda dels assistents. Sens dubte, es tracta d’una posició mental en la qual una o diverses persones són evocades i es tracta de rememorar de la manera més vívida possible la seva presència i els seus tons afectius més característics. Es busca comprendre de la manera més intensa possible les dificultats que en aquests moments poden estar vivint els qui són evocats. Des d’allí es passa a considerar una millora en la situació de manera que es pugui experimentar el registre d’alleujament corresponent.

Aquesta cerimònia posa de manifest un cert mecanisme de “bons desitjos” o “bones intencions” amb els quals ens expressem gairebé espontàniament i amb molta freqüència. Diem: “que tinguis un feliç dia”, “que compleixis molts i bons anys”, “que surti ben la teva prova” o “que superis la dificultat actual”, etc. És clar que en aquesta cerimònia es fan les “Peticions” des d’una bona disposició mental en la qual s’emfatitzen els registres afectius intensos. La “Petició” de beneficis per a d’altres, realitzat en les millors condicions, ens situa en una posició mental en què ens predisposem per donar les ajudes necessàries, que a més, milloren les nostres direccions mentals i enforteixen en nosaltres les possibilitats de comunicació amb els altres. Un punt molt important a considerar amb les “Peticions” és el d’efectuar-les a fi que uns altres puguin superar les dificultats i restablir les seves millors possibilitats.

Sobre això no ha d’haver-hi confusió. Vegem un cas. Es podria suposar que una Petició pel restabliment de la salut d’algú moribund és el més adequat, ja que s’està tractant de sostreure del dolor i el sofriment la persona afectada, però en enfocar aquesta Petició s’ha de ser curós perquè no es tracta de demanar el millor per a un mateix que voldria mantenir l’afectat amb bona salut i a prop nostre. La petició correcta hauria d’apuntar potser per a aquest moribund i no potser per a nosaltres mateixos. En aquesta situació, en què estem lligats per l’afecte a aquest moribund que pateix, tal vegada hauríem de considerar que aquesta persona pot desitjar sortir de la seva situació reconciliada i en pau amb si mateixa. En aquest cas, la petició és “pel millor per a la persona afectada” i no pel millor per a mi, que voldria retenir l’altra persona costi el que costi. Així és que la Petició per un altre ha de considerar què és el millor per a l’altre i no per a mi. Aquesta cerimònia conclou, per els qui així ho desitgin, a fer sentir la presència d’aquells éssers molt estimats que “encara que no estan aquí, en el nostre temps i en el nostre espai”, es relacionen o s’han relacionat amb nosaltres en l’experiència de l’amor, la pau i la càlida alegria. Finalment, amb aquesta cerimònia es pretén crear una correntada de benestar per a tots els presents que estiguin orientats en una mateixa direcció.

A la quarta cerimònia, dita de “Protecció”, concorren Oficiant, Auxiliar, familiars i coneguts dels nens als qui està dedicada. Les explicacions sobre formalitats i significats es van donant al llarg del desenvolupament d’aquesta cerimònia de canvi d’estat. La cinquena cerimònia, de “Matrimoni”, és també de naturalesa social i per això se sol celebrar amb la participació de nombroses parelles que desitgen unir-se i donar testimoniatge públic del seu canvi d’estat. Com en la cerimònia de Protecció, aquí es donen explicacions sobre formalitats i significats al llarg de tot el seu desenvolupament.

La sisena cerimònia, anomenada d’ “Assistència”, és bàsicament individual. Com s’explica en l’ambientació al parlament de l’Oficiant: “Aquesta és una cerimònia de molt afecte i exigeix que qui la realitzi doni el millor de si. La cerimònia pot ser repetida a petició de l’interessat o d’aquells que en tenen cura. L’Oficiant està tot sol amb el moribund. Qualsevol sigui l’aparent estat de lucidesa o inconsciència del moribund, l’Oficiant s’hi apropa i parla amb veu suau, clara i pausada”. Nombroses frases que llegeix l’Oficiant deriven del capítol XIV de la Mirada Interna, titulat “La Guia del Camí Intern”. La seqüència, les imatges i les al·legories que s’exposen tenen l’estructura d’una experiència guiada profunda.

La setena cerimònia, de “Mort”, és realitzada per l’Oficiant, igual que en la cerimònia d’Assistència. No obstant això, es tracta d’una cerimònia social destinada a familiars, amics i coneguts del finat.

L’octava i última cerimònia, dita de “Reconeixement”, és portada per un Oficiant i un Auxiliar. En l’ambientació s’explica que es tracta d’una cerimònia d’inclusió en la Comunitat… Inclusió per experiències comunes, per ideals, actituds i procediments compartits. Es realitza a comanda d’un conjunt de persones i després d’un Ofici. Els qui van a participar han de comptar amb el text que ha estat distribuït abans. Aquesta cerimònia té l’estructura d’un testimoniatge col·lectiu.

 


Comentarios al Mensaje de Silo (PDF – Castellano)


Deja un comentario